dimecres 23 de juliol de 2008

22 i 23 de juliol

Em vaig fer el valent el primer dia amb el menjar, però el segon i el tercer han estat bastant durs.... sort que avui ens han convidat la empresa a un restaurant de Ànec pequinès i aquesta carn i alguna que altra cosa dels plats que ens han servit si que era més acceptable. Taules de 12 amb peixos grossos de la empresa convidats que han fet que les converses a la taula fossin en anglès i bastant denses...
A la feina ens han començat a apretar... un pedaç de software, una entrega i demà testeig... mentrestant el client es queixa que el software no funciona com ell espera, cosa que es normal ja que no funciona pas aixi com ell vol!
Aquest mati hem anat a la feina amb metro, molt nous i avançats, unes estacions més que correctes (potser millor que molts dels carrers), llàstima que encara no fa tot el recorregut que ens interessa i hem hagut de baixar uns metres abans del lloc de treball, cosa que ha comportat que haguessim de caminar 20 minuts a un ritme accelerat... Tot això amb la calor sofocant que es despren del terra.
Estimo molt a l'Anna ( ja ho sabia ) però cada dia que passo aqui es fa més dur no tenir-la al costat. La trobo a faltar i molt perquè es una persona supersensible, que continuament està donant feedback dels seus sentiments i això i la seva alegria permanent em donen una sensació de seguretat i felicitat continua que aqui no tinc...
T'estimo nineta!

1 comentaris:

Anna ha dit...

Angelet meu! A mi també tots els dies em costen de passar sense tu al meu costat. Et necessito per poder viure!!! T'ESTIMO més que res en aquest món!